Pep Coll

Pep Coll (Pessonada, el Pallars Jussà, 1949) va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona i ha treballat de professor de llengua i literatura catalana al llarg de més de trenta anys a l’IES Màrius Torres de Lleida. Ha conreat diversos gèneres narratius, com els reculls de llegendes Muntanyes maleïdes (1993) i Llegendes d’arreu de Catalunya (2012), i obres de literatura juvenil, com Què farem, què direm? (1992) i L’habitació de ma germana (2008). Pel que fa a la novel·la, destaquem La mula vella (1989), El segle de la llum (1997), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvatge dels Pirineus (Premi Sant Joan 2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007) i Dos taüts negres i dos de blancs (2013), una matança novel·lada guanyadora de cinc premis (Crexells, de la Crítica, Setè Cel, Amat-Piniella i Prix du Livre Pyrénéen). Després de viatjar al món de la saviesa antiga amb Al mateix riu d’Heràclit (2018), ha retornat als Pirineus amb L’any que va caure la roca (2020), una mirada peculiar sobre els anys de l’anomenada transició política vista des del món rural. Les seves obres s’han traduït al castellà, al francès, a l’italià i a l’eusquera.