Carles Belda

Carles Belda (Sabadell, 1972). Acordionista diatònic, cantaire i glosador, fa anys i panys que volta pel país. De Mequinensa a l’Alguer i d’Òpol a Monòver. Instruït en el format clàssic de la música clàssica, la troballa d’un vell instrument el va fer fer marrada vers les tonades de ball popular amb el diatònic. N’ha fet l’ofici gràcies, en gran part, al mestratge de Francesc Marimon, i hi ha afegit la tradició familiar per versionar el cançoner català molt al seu aire: com ara amb el Càntut, cooperant amb Carles Sanjosé, amb Mesclat, amb Pomada o amb el Conjunt Badabadoc. Al món de les lletres, impreses o dites, s’hi ha endinsat amb les auques i amb la poesia de rampell a Facebook i, més primmiradament, amb la glosa. Des del garrotín més barroer i desgavellat fins a les cançons de pandero més exigents i esmolades.