Ver-MOT: Veus i silencis transiten territoris fronterers

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969). Va guanyar el Premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d’un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el gènere de l’autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d’un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el Premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l’Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010) parteix d’un intent de reviure el paisatge físic i humà de l’adolescència. L’any 2012 va publicar, simultàniament, els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat. Els nois (2014) va inaugurar el catàleg de L’Altra Editorial i El cas Pujol (2014), Premi Ciutat de Barcelona 2014, va estrenar la línia d’assaig. Persecució (2019) va valdre-li el Premi Crexells. El seu últim volum, ara per ara, és la narració autobiogràfica Una família (2021).

Francesc Serés és autor d’una àmplia obra literària que inclou De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) i Mossegar la poma (2012), tots ells publicats per Quaderns Crema. Matèria primera (Empúries, 2007), Premi Octavi Pellisa, és una no-ficció sobre el món del treball, que continua a La pell de la frontera (Quaderns Crema, 2014), on es fa una descripció de l’arribada de la immigració dels darrers anys al Baix Cinca i el Segrià. Traduït a diferents llengües, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d’altres.

Ha col·laborat habitualment a mitjans com l’Ara, L’Avenç, El País o La Maleta de Portbou, entre d’altres. Va ser el creador de la residència Faber i de la xarxa de residències Faberllull mentre va ser al capdavant de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull. El seu darrer llibre, Premi Proa de Novel·la 2020 i Premi Llibreter 2021, és La casa de foc.

Joan Todó (la Sénia, 1977) és escriptor. Ha publicat poesia, recollida a La vista als dits (2021), dos llibres de contes, A butxacades (2011) i Lladres (2016), i dues novel·les, L’horitzó primer (2013) i La verda és porta (2021), a banda d’un relat llarg, “El final del món”, inclòs dins La recerca del flamenc (2015) i una Guia sentimental del Delta de l’Ebre (2018). També ha traduït, entre altres coses, Els homes de la terra i el mar, de Sebastià Juan Arbó (2015), i un llibre de poemes de Mark Strand (Rufaga d’un, 2016), i ha col·laborat com a crític literari en revistes com Caràcters, Revista de Letras, Tropelías, L’Aiguadolç, L’Avenç o La Lectora.

Montserrat Serra (Alella, el Maresme, 1969) és periodista cultural, vinícola i editora fundadora de Vibop Edicions. Escriu habitualment al diari VilaWeb. Ha estat redactora de cultura del setmanari d’informació El Temps (1991-1996); guionista del programa “Avisa’ns quan arribi el 2000”, del Canal 33 (1998-1999), amb Jordi Beltran i Albert Vinyoli; redactora del programa “Temps era temps”, de TV3, dirigit per Àngel Casas (2000); redactora de tretze programes documentals per a la productora Mediapro dins les sèries El meu avi i Noms (2000-2004), i responsable del canal Lletres del diari VilaWeb del 2005 al 2013. Ha dirigit els documentals J. A. Coderch de Sentmenat i Català Roca: la memòria en instantànies per a betevé. Des del 2013 és periodista freelance. El 2008 funda la revista Papers de Vi, que edita l’Associació Cultural Revista Alella. El 2017 funda Vibop Edicions i comença a publicar els primers volums el març del 2018 amb la col·lecció “Envinats”, que vincula el vi amb les arts i la creació.