Ver-MOT: De qui és la terra?

Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és autor de les novel·les La drecera, El riu encès, Dictadors de butxaca, Cabells de Medusa i L’estratègia de la gallina, així com del recull d’articles literaris Proses reposades i del llibre de contes Hi ha amors que maten. També ha publicat Llegendes de mar de la Costa Brava, Llegendes de nit i Quan els pobles no tenien nom. Estudiós de Joan Vinyoli, ha escrit Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi, “Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli”, dins el volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista, i l’estudi preliminar i les propostes didàctiques de Vent d’aram, entre d’altres estudis i articles.

Maica Rafecas (Llorenç del Penedès, 1987). És educadora social, antropòloga i tècnica editorial. Ha publicat el poemari Blanc breu (Edicions Bromera, 2017), Premi València Nova Alfons el Magnànim de Poesia, i la novel·la El setembre i la nit (LaBreu Edicions, 2021), finalista del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. Ha obtingut altres guardons de poesia i de narrativa per obra inèdita. Ha escrit crítica literària a Setembre i ha investigat per a l’inventari del patrimoni immaterial de l’Institut d’Estudis Penedesencs. És coautora de diverses antologies, participa en jurats de premis literaris i recita els seus poemes arreu del territori.

Llucia Ramis (Palma, 1977) va debutar com a novel·lista el 2008, amb Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys (Columna/Barrett). Egosurfing, publicada a Destino, va obtenir el Premi Josep Pla 2010. També és autora de Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (Columna / Libros del Asteroide) i Les possessions, Premi Llibres Anagrama 2018 i Premi El Setè Cel de Salt. Il·lustrat per Gabriel Salvadó, El petit menjatemps és un conte que va escriure amb quinze anys i que ara ha recuperat La Galera, i a Bruguera ha publicat 50 llibres que m’han canviat la vida, il·lustrat per Julio Fuentes. També té contes i relats en diverses antologies.

Ha estat reconeguda amb el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, concedit per l’Obra Cultural Balear, i amb el Premi Time Out al millor creador del 2013. Actualment col·labora com a cronista cultural i columnista a La Vanguardia, així com als programes “Via lliure” i “No ho sé”, de RAC1, a “El matí de Catalunya Ràdio” i al “Planta baixa”, de TV3.

Toni Orensanz (Falset, 1970). Com a periodista, al llarg de trenta anys ha col·laborat en diversos mitjans. Ha escrit llibres, entre els quals hi ha la novel·la L’estiu de l’amor (2014) i les obres de periodisme narratiu L’òmnibus de la mort, parada Falset (2008), El nazi de Siurana (2016) i Com vas perdre el braç, Balchowsky (2022). En el sector de l’audiovisual ha estat guionista i col·labora en diverses productores. Ha treballat al programa sobre arqueologia “Sota terra” i als documentals Els brigadistes entre nosaltres (Premi Memorirerus), Cops de geni (Premi Miramar de televisió), Les 7 vides d’Eduard Toda (Canal 33 i DOCS Barcelona) i Priorat (Sense ficció, TV3). Com a copy publicitari ha treballat per a destinacions turístiques, webs corporatius, empreses d’assegurances, partits polítics i institucions diverses.